Epíleg. Viatge Japó. Ja des de Casa

Hola a tothom,

Un cop a casa després de superar el llarg jetlag que varem parir, tan el de canvi d’horari com el de civilització, tornem a mirar el blog amb certa nostàlgia. Per aquest motiu volem fer aquest darrer post amb un petit epíleg per acabar de transmetre totes les ultimes sensacions i recomanacions.

Restaurants
Primerament, hem de dir que el menjar va ser més barat del que pensàvem, es menja molt bé a bon preu. Hi ha molta competència de restaurants, sigui ciutat o bé poblet la teca no falta enlloc. També cal comentar que els Japonesos tenen molta tradició de dinar a fora ja que els horaris i les distàncies, no permeten anar a dinar a casa.

Al entrar a un restaurant, com a tots els llocs, tot el personal cuiners inclosos et donen la benvinguda i el cambrer/a et porta un got d’aigua fresca amb glassons (aigua en tens a la taula sempre disponible i gratuïta) i un tovalló humit. Els menús estan des de 8 a 15 Euros, n’hi ha de més cars, però amb aquests preus menges molt bé. Tots els locals són molt nets, polits, amb qualitat de menjar i amb un excel·lent servei.


A l’hora de triar menú gaire bé sempre saps el que vols menjar, doncs molts restaurants tenen un aparador en els que hi han els diferents plats muntats de plàstic, realment semblen de veritat, altres tenen una carta amb les fotografies del plat, els que no complien amb aquestos requisis, s’estalviaven la nostra visita.
També hi ha restaurants de Sushi amb una cinta giratòria, en la que al mig hi han els cuiners que van fent sobre comanda i els van servin amb platets, al final pagues per la quantitat de plats consumits, en aquestos no et porten l’aigua fresca, davant tens una aixeta amb aigua calenta i sobres de te verd (gratuït). Pots sopar bé per 15 Euros. (sense cervesa)

Sobre tot en el dinar, gaire bé tothom veu aigua, la cervesa és cara, segons el lloc, en els restaurants està entre el 6 i 8 Euros (600/800 yens) si ho compares amb el preu del menjar, la proporció es d’escàndol, però bé esta molt bona, molt fresqueta i si recordem els 38 graus que ens va fer... entrava molt bé.
Us pot cridar l’atenció la manera que tenen de menjar els fideus, al xuclar-los fan molt de soroll, però bé, per ells és la cosa més normal del món.

Els Carrers
Els japonesos son silenciosos a tot arreu i el carrer no són una excepció, fins i tot els cotxes no fan soroll, el parc automobilístic es molt nou i dona la impressió que els fabriquen sense clàxon, no en sents cap. Fins hi tot en el mercat del peix de Tokyo que es el mercat de peix més gran i important del món, no sents crits, tan sols el sorolls inevitables. La gent parla poc i fluix.


Crida l’atenció el fet de que Tokyo una ciutat amb tants milions d’habitants no hi vam veure cap embotellament, tot al contrari, trànsit fluït. Desprès te’n adones del perquè, al carrer no hi ha cap cotxe aparcat, els cotxes no es poden deixar al carrer, no està permès, tan sols ho poden fer en el pàrquing propi (si no en tens no pots tenir cotxe) i en els pàrquings públics, que són caríssims, així doncs quan circules amb cotxe, vas des del pàrquing de casa al pàrquing més proper a on vagis. Amb aquestes condicions la gent fa servir els transports públics que funcionen molt bé i encara que són cars, sempre són més barats i còmodes. Per totes les ciutats circulen moltes bicicletes i poques motos (curiós que hi hagin tantes poques motos), al costat de moltes estacions hi han uns pàrquings de bicicletes grandiosos.
Al carrer no es permet fumar, hi ha de tan en tan una “smoking Area”, on hi ha cendrers i els viciosos es paren a fumar, en canvi es pot fumar en tots els restaurants, pachinkos i sales de jocs.

Tren i metro
De la puntualitat ja ni en parlem, ja ho suposàvem, i així va ser, però hi van haver moltes altres coses que ens va cridar l’atenció.
Com sempre i a tot arreu, tot net cap pintada, cap grafíti (suposo que no entendríem que algú pinti fora de casa seva, en un espai públic), riuades de gen, però silenci, cadascú a la seva, ni et miren, sempre mirant el mòbil, escoltant música, consultant Internet, però ningú parlant pel mòbil, en els trens està expressament prohibit. Hi ha un vagó on hi ha una cabina per fer trucades. En els trens, també hi ha un vagó silenciós, on els anuncis de les parades, tan sols es fan per la pantalla, sense veus anunciadores.


En el metro, està marcat al terra on s’obrirà la porta. La gent quant va arribant, es col•loca davant de la indicació formant dues files indies, quan arriba el metro, s’obren les portes en el lloc indicat, les dues files s’obren per deixar sortir i en acabar de sortir tothom, en ordre, van entrant tots (no vam veure mai cap espavilat que es volgués colar, tots sempre respectant l’ordre, com a casa nostra ....)
En el tren hi ha vagons amb reserva i sense reserva, en l’andana, hi ha in panell que indica on s’obrirà la porta, el número del vagó i si es o no amb reserva, de maner que tant si tens reserva o no, saps el vago que et toca i l’esperes davant del punt on s’aturarà i hi trobaràs de la porta d’entrada.
En el metro de tokyo, els recorreguts, es paguen segons el trajecte que fas, es una mica complicat, doncs si t’equivoques i no treus el correcta, al sortir no se’t obra la porta de sortida, per tant nosaltres ens vam treure la targeta SUICA, que la pots anar recarregant. Al entrar la passes i t’informa del saldo que et queda, i al sortir la tornes a passar i t’informa del cost del trajecte i el nou saldo.
Al entrar, et donen el bon dia i al marxar les gràcies. Les estacions de metro son enormes, hi ha tot un mon soterrat, hi han grans magatzems, tendes, restaurants, cafeteries botigues de menjar per emportar i un llarg etc. has de saber per quina porta has de sortir, sinó la lies.
Autobusos
L’autobús no es una excepció en educació i formes, el xofer amb jaqueta, gorra i guants blancs, porta un “pinganillo” amb un Micro i a cada persona que puja li dona la benvinguda i el bon dia i al sortir al pagar, les gràcies.
En els autobusos també es paga segons el trajecte realitzat s’entra pel mig on agafes un tiquet que diu la parada que has pujat i en un panell interior, et va dient el que has de pagar. El xofer no cobra, al sortir has de dipositar el tiquet de l’entrada i els diners corresponents al trajecte, si no tens canvi, hi ha una màquina que te’n dona.
També existeix la targeta per tot el dia amb recorregut il•limitat, nosaltres la vam fer servir a Kyoto i val molt la pena, la pots comprar a l’oficina de la central d’autobusos o al xofer (All day car).
Els transports son cars, tots son privats i hi ha moltes companyies diferents.
Visites horaris
Si voleu visitar temples ......i demés, s’ha de tenir en compta que a les 5 de la tarda tanquen, no es així a les botigues que ho fan algunes fins molt tard. S’ha de matinar, el dia comença molt aviat, per això els el país del sol naixent. Les visites també son cares ja que no en fas una de sola al dia i tot va sumand.
Altres comentaris
Crida l’atenció el jovent, especialment les noies, son molt presumides , tacons molt alts, pestanyes de pam, pintadetes i molt arreglades. Nois ben vestits, feia molta calor i en veies molts en jaqueta i corbata. Fins i tot els que van mes estrafolaris ho fan amb gràcia i pulcritud, els nois van amb pentinats del manga (evidentment no tots, però si els modernillos)

Trobes molta diferència en entre el Japó de les grans ciutat i el rural, sobre tot en el ritme de vida, en el rural, evidentment, tot ell molt mes tranquil amb obsessió per no perdre la identitat, malgrat no renunciar al progrés.


Comunicació
Com que no els hi agrada que els molestin, ells ja no molesten a ningú, això que es molt positiu, també te les seva part negativa, doncs tenen veritables problemes de comunicació, hi ha gent enganxada al ordinador, vídeo-consola, jocs a màquines en establiments públics, el que te més adeptes es el Pachinco i un llarg etc d’accions individualistes, es un dels països amb mes alt índex de suïcidis.


En moltes cantonades hi ha nois de lloguer (no penseu en gigolos, sexe no n’hi ha), ja els veus arregladets, pentinat manga, amb bossa a l’ombro ) que els lloguen les noies per anar a passejar i parlar, res mes. També lloguen gossos per anar a passejar-los, locals que lloguen gats per poder acariciar-los i altres excentricitats (per nosaltres) que desconeixem.
Totes aquestes apreciacions son personals, i superficials, doncs al no poder parlar japonès ni amb japonesos, tan sols d’ on ets, que se n’interessen molt i els hi fa molta gracia, no pots aprofundir una mica més tal com ens agradaria.
Es un viatge que preparant-ho una mica, el pots fer pel teu compta sense cap problema. Tot esta ben indicat en Japonès i Anglès. L’anglès el parlen menys del que ens pensem , però hi ha un llenguatge universal que es el dels signes i aquest no falla, ells sempre hi posen bona voluntat, es bo aprendre quatre paraules , això sempre ho agraeixen:
Perdoni, disculpi Surimasen
Bon dia (serveix per tot el dia) Konichiwa
Bona nit (quant ja es fosc) Konobanwa
Moltes gràcies Arigato Gosaimasu
Adéu Sayona

Per viatjar pel Japó pel vostre compta, es imprescindible, doncs els transports son molt cars, no es pot comprar al Japó, s’ha de comprar a l’estranger i tan sols es per turistes.
Jo el vaig comprar a:
Es pot comprar per 7, 14 o 21 dies. Serveix, no tan sols per el tren, es pot fer servir per tots els transports de l’empresa JR, que es majoritaria:
Tren i tren bala per tot el Japó, Linia de metro Yamamote a Tokyo (Es circular i passa per tots els barris més important), algunes lineas d’autobus en determinades ciutats, barco per anar de hirishima a la illa de Miyajima.


COST DEL VIATGE SORTIDA 13 JULIOL I ARRIBADA 30 DE JULIOL 2010
Tot seguit informaré del costos del viatge per grans capitols, sense detall, doncs no porto la comptabilitat de les despeses de les vacances al detall, però si els grans blocs i el total es correcta.
Abans he de dir que al final, va ser el cost total, més barat del que inicialment vaig pressuposar, això va ser possible per tres raons:
-El avió el vam agafar amb 4 mesos d’antelació, 6 mesos abans anava mirant preus. Vam triar els dies que millor sortia de preu (Podia marxar des del 12 de juliol al 12 d’agost) de sortir el 13 de juliol a finals de juliol canviava el preu mes d’un 40%. Per tant, primera qüestió, afinar els dies.
-El Hotels el vaig triar i reservar per internet, i tots van ser modestos, però això no us ha de fer por, tots son nets, arreglats, amb tots el serveis i amabilitat desbordant. Un altre factor que vaig tenir en compta a l’hora de contractar va ser, que estiguessin a prop de l’estació, per poder anar-hi a peu, es molt còmode.
-El menjar va resultar ser molt mes barat del que em pensava.

COSTOS PER A DUES PERSONES.
Vol Lufthansa sortida dia 13/30 juliol 1.424,44 €
(Barcelona Frankfurt/Narita i tornada)
JR pass 803,00 € 45.000 Y
Hotels:
Sakura Hotel Ikebukuro a Tokyo (7 dies) 562,28 € 63.000 Y
http://www.sakura-hotel-ikebukuro.com/hotel_location.php
Hotel Domi in a Nagoya (1 dia) 80,67 € 9.000 Y
in-nagoya@dormy-hotels.com
Rickshaw inn a Takayama (Ryogan)(2 dies) 213,33 € 23.800 Y
http://www.rickshawinn.com/e/access.html
Hotel Econo a kanazawa (1 dia) 84.67 € 9.450 Y
http://www.japanhotel.net/data/status_form.asp
Hotel Econo in a Kyoto (4dies) 287.58 € 31.780 Y
http://www.econo-inn-kyoto.com/
Hostel Hana a Hiroshima (1 dia) 68.89 € 7.800 Y
http://hiroshimahostel.jp
Regals amb VISA 113.32 € 12.605 Y
(Cal tenir en compta que al japó en general prefereixen el cash i hi ha llocs de “only cash”)
Diners amb efectiu 2.103.18 € 225.000 Y
(Aquets diners en efectiu van servir per pagar els menjars, entrades a temples i al altres llocs, transports no inclosos en el JR pass i algunes compres i regalets, poca cosa).
TOTAL LES DUES PERSONES 5.741,36

Webs recomanades per visitar:
Una buscada en el google, es insuperable
http://www.viajeajapon.com/first.htm
http://www.destinosasiaticos.com/
http://www.jjtour.es/
http://www.tuaregviatges.es/asia_japon.html
http://locurajapon.com/
http://japo.catsub.net/

Arribant al final del viatge, Miyajima i Himeji

Hola a tothom,

Cada cop queda menys per el dia de retorn cap a les terres del pa amb tomàquet que tant desitgem, ara bé, encara ens queda per a comentar dues jugades. La fantàstica visita a la Illa de Miyajima des de Hiroshima i la visita matinal al dia següent al castell de Himeji.

Com ja havíem comentat, el mateix dia de visita per Hiroshima vam fer cap a Miyajima. A només mitja hora en tren i posterior transbord amb vaixell, és gairebé una visita obligada per a gaudir d'uns atractius paisatges.

Miyajima, literalment significa "Illa santuari" ja que fa més de 1.500 anys que la Illa és sagrada. Ja des de la distància, en el vaixell vam poder apreciar el seu famós símbol sintoista, com si flotés entre les aigües una grandiosa porta torii vermella símbol tan representatiu del Japó com el mateix Fuji-Yama.





Arribats a la illa, vam intentar veure els seus punts d’interès més significatius, per tant ens vam dirigir directes a visitar la gran porta torii. La ïlla té gairebé 30 Km. de perímetre per on, com a Nara, vaguen a la seva pròpia voluntat moltíssims cérvols. Un cop arribats a la porta torii que degut a la hora, era accessible caminant per la sorra ja que la marea estava baixa, hem visitat "d’estrangis" el santuari de Itsukusima-jinja. Dic "d'estrangis" ja que no ens vam adonar que ens vam colar fins al arribar al final del recorregut. Per no pagar un dia tampoc passar res.








Aquest santuari, dedicat a tres divinitats del mar filles del deu sintoista Susan-o data de 593, té el privilegi de estar enfocat cap al mar a només 160m de la porta torii, tenint unes vistes excepcionals.




I bé un cop visitat el temple, vam acabar de donar un tomb a la Illa passant per la pagoda de Daigan-ji que impressiona de lo bonica que és i acabant de veure les tendes del poble. Com a nota curiosa l'article més famós de la illa, és el "shakushi" una pala da fusta de bambú que serveix per a remoure l’arròs que es diu que va ser inventada aquí per un sacerdot i que la pots trobar per a tot arreu en les tendes de regals.





L'endemà abans de fer parada final a Tokyo, vam passar per Himeji. Aquesta ciutat, guarda una de les fortaleses més boniques i ben conservades de Japó. Si bé durant la segona guerra mundial va patir forts bombardejos, gairebé és un miracle que el preciós castell patrimoni de la humanitat no sofrís cap atac.

La veritat que impressiona la immensitat d'aquest, la única pega que hem trobat és que estan fent obres a una de les façanes del castell, i no és possible visitar la torre principal. Tot i així és molt agradable passar un matí passejant per dintre del complexa del castell per retrocedir a la època de les famílies nobles de samurais.










Al sortir del complexa, ens han parat uns escolars per a fer-nos unes preguntes i fotos amb ells, per algun tema escolar (segur que era classe d’anglès). El nen que m’ha fet les preguntes des d’aquí espero li foti canya al anglès ja que... pronuciació aquesta gent en general un zero degut a que els hi falta la meitat de sons. Per cert, oficialment sóc Maruku.




I quan ens pensàvem que la visita per Himeji havia acabat, per sorpresa abans d’arribar a l’estació, hem entrat a una botiga on hi havia una exposició de armadures samurais on els hi hem caigut bé i hem estat el centre d’atenció una bona estona on ens han disfressat a voluntat, molt divertit.








I ara si que ja hem agafat el tren bala el Shinkansen i directes cap a Tokyo on passarem les dues últimes nits. Això ja té cada vegada més gust a acomiadament, però bé tot lo bo s’acaba.

Gràcies a tots i totes els que ens heu anat seguint, la veritat que sense vosaltres aquests posts no tindrien cap sentit. Aquesta mena de diari del viatge ha estat la manera que hem tingut d’intentar apropar-vos i transmetre les nostres sensacions d’aquest país tan curiós, ple de contrastos. Esperem que us hagi agradat llegir-lo tant com a nosaltres fer-lo!

Fins aviat!

Japó, Destrucció i Resurrecció. Hiroshima, el horror d'una Guerra.

Hola a tothom,

Avui com ja havíem comentat estem a Hiroshima. Després de tot el dia de visita ara ja més recuperats, des d'aquí i amb aquest post volem transmetre tot el que hem viscut. La veritat que el matí d'avui ha estat especial ple de sensacions i emocions ja que Hiroshima actualment ciutat de la pau, ha viscut un dels horrors de la guerra més grans del món.




Per a entrar en situació de com va anar la història i no ficar ni bons ni dolents ja que en una guerra no hi guanya ningú, comentarem el per que del que va succeir el fatídic 6 d'agost del 1945 a les 8:15 del matí dia en que el "little boy" va caure a Hiroshima.

En el 1936, el Japó va firmar el pacte d'aliança amb la Itàlia feixista de Mussolini i la Alemanya Nazi de Hitler. Durant la seva època d'expansió i de conquestes, les seves agressions contínues a la Xina van arribar al punt culminant on al 1937 van prendre la ciutat de Nanking masacran més de 200.000 civils. Davant aquestes agressions a Xina, els E.U.A van reaccionar deixant de proporcionar subministres de matèries primes, congelant els actius japonesos en el seu territori i embargant-lis el petroli, per lo que Japó es va alçar contra els E.U.A atacant Perl Harbor per sorpresa el 7 de desembre de 1941 entrant així amb guerra amb els E.U.A. Des de Saipam, una illa del Pacífic, els E.U.A van establir la seva base des d'on del març a l'agost del 1945 van bombardejar Japó tàcticament des del aire cobrant-se gairebé més de 2 Milions de morts i 13 Milions de desplaçats, fent que Japó una setmana després de la bomba nuclear de Nagasaki es rendís davant del general Douglas MacAthur.

I bé entrats en situació, un cop arribats a Hiroshima, hem anat directes a veure el Parc commemoratiu de la Pau el Heiwa Kinen-koen on hem contemplat atònits el Genbaku Domu, un edifici de la època que es manté tal com va quedar després de l'explosió de la bomba nuclear que es va cobrar més de 150.000 vides de civils (més de la meitat instantàniament i sense contar les persones amb seqüeles psicològiques i físiques desprès de rebre la forta descàrrega de radiació), per tal d'advertir a les generacions presents i futures del desastre de la guerra.




En aquest parc per suposat patrimoni de la humanitat, es troba la flama de la Pau la qual cremarà indefinidament fins que la última arma nuclear no sigui destruïda.





També en el parc hem vist el monument infantil de la Pau ple de guirnaldes de paper portades per tots els escolars de Japó, per tal de desitjar la Pau al món. Aquesta iniciativa de fer guirnaldes i majormet grulles de paper, a posteriori ens han explicat que és degut a que una nena petita, Sadako Sasaki si crec recordar bé, com a moltes de les generacions posteriors al atac nuclear, va patir greus alteracions genètiques i va contreure una leucèmia. Sadako cada dia des del hospital feia una grulla de paper amb l'esperança de recuperarse aviat, tot i així com moltíssima gent, va morir.






Fins aquí la visita ha estat bonica, com sempre un bon dia, però lo realment "dur", ha estat al entrar al Museu Commemoratiu de la Pau el Heiwa Kinen Shiryokan. Personalment jo m'he emocionat en diversos moments ja que en tota la visita teníem una àudio guia que des d'aquí felicitem al locutor ja que ha estat capaç de transmetre molt bé totes les històries d'aquell fatídic 6 d'agost de 1945.

En aquest museu hem trobat maquetes detallades del abans i el després de l'explosió Nuclear, fotografies veritablement esgarrifoses, objectes personals de molts dels caiguts, explicacions globals del tema Nuclear així com un cúmul de sensacions que et fan veure com es de fotuda una guerra, ja que sempre reben els més dèbils i en aquest cas els pobres ciutadans de Hiroshima.












Cal comentar que tot el tema de la bomba nuclear es tracta amb molta duresa, però no s'ha denotat ni un moment ràbia ni mala sang contra el poble americà, tot el contrari volen fer d'aquest fet un exemple per a que mai més es torni a donar el cas d'un atac nuclear.

I bé amb aquesta visita hem estat tot el matí per lo que després de dinar hem seguit la ruta i ens hem arribat a la ïlla de Miyajima, però aquest post juntament amb el de demà del castell de Himeji els reunirem en un.

Per avui ja n'hi ha prou, ara des del hotel de Tokyo ( els posts els fem amb un dia de diferència) on ja hi estem per passar les dues últimes nits ens prendrem en calma el temps que ens queda i aprofitarem aquests últims moments per aquí per enllestir les compres i visitar allò que a cadascú ens ha fet o en faria gràcia veure.

Fins aviat!